Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 152.645

131. ventríloc -oqua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sap modificar la veu de manera que sembla que vingui d'algú altre. [...]
132. visionari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té visions, que veu coses que no existeixen sinó en la seva imaginació. [...]
133. bescambrilla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes de basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts. [...]
134. col·leccionable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser col·leccionat. Obra que surt en fascicles i que, sovint, es reparteix amb un diari, una revista o una altra publicació periòdica. [...]
135. confortant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conforta, que reanima. Paraules confortants. Una beguda confortant. Allò que conforta. Maneguins que serveixen per a abrigar els punys i part dels braços. [...]
136. descriptor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descriu. Paraula clau que defineix el contingut d'un document i que en facilita la localització. Mot que encapçala una definició de diccionari. [...]
137. performatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu.  [...]
138. torner tornera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artesà que afaiçona peces utilitzant un torn. Persona que fabrica torns. Persona que, en un convent, en un hospici, etc., té cura del torn.  [...]
139. contratemps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.  [...]
140. sis-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents. Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un sis-centè, 1/600. [...]
Pàgines  14 / 15.265 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>